Diuen que un dia Olik-plak s'alçà del llit i va descobrir una cosa terrible, horrorosa, fascinant i quasi bé impossible: durant la nit els ulls se li havien fet menuts.
Els ulls d'Olik-plak normalment grans, lluents, desperts i observadors ara eren xicotets i esquifits com una oliva, però no una oliva qualsevol, més aviat eren com una oliva arrugada.
Amb eixos ulls tant menuts, Olik-plak ho veia tot molt i molt xicotet: la taula semblava un tamboret, l'espill del lavabo un mirallet de butxaca i les rodes de la bicicleta uns botons de camisa.
Olik-plak estava certament amoïnat, no sabia què fer, així que el primer que va pensar va ser a telefonar el seu amic Indut.
Ho va fer tan aviat com va trobar el minúscul telèfon que hi havia a la taula que semblava un tamboret.
Indut que és molt espavilat i sempre viu amb un somriure li va dir que qui li podia ajudar era Karanna, ja que ella en sabia molt i molt de canviar la cara, ja que n'és molt aficionada.
- Però Karanna està fent meditació a la muntanya més alta del món... - va dir Olik-plak - com m'ho faré per anar allà?
- Doncs jo no ho sé, però segur que si vas a casa la Gloy ella t'ajuda, ja saps que li agrada molt fer esport i caminar. - Li va respondre Indut.
Així que Olik-plak va obrir la porta diminuta de sa casa, va pujar a la seua bicicleta de rodes de botó i se n'anà a casa de Gloy.
Després d'esplicar-li-ho tot, Gloy li va deixar les seues botes de muntanya, la seua motxilla i un mapa del Nepal, però tot semblava tan petit que Olik-plak va haver de fer molts esforços per a calçar-se les botes i Gloy el va ajudar a posar-se la motxilla. El mapa el va deixar per que Olik-plak no veia els camins dibuixats.
- De totes maneres - va dir Olik-plak - si és la muntanya més alta del món s'ha de veure de molt lluny.
I amb aquesta bona disposició va començar a caminar i caminar i caminar cap a la muntanya més alta del món. Tots els que es creuaven amb ell li preguntaven:
- On vas Olik-plak tan preparat?
- A pujar a la muntanya més alta del món - responia ell.
- I com t'ho faràs per a pujar-la si és la muntanya més alta del món? - Preguntaven els curiosos
- Ja ho veurem quan siguem allà - els contestava alegre.
I així després de caminar molt i molt i molt Olik-plak es va trobar davant la muntanya més alta del món. I la va mirar, i la va remirar i encara la va mirar més. I com que tenia els ulls menuts i ho veia tot xicotet li va parèixer que la muntanya més alta del món no devia ser altra cosa que un turonet com els que hi ha al costat de sa casa. Així que senzillament el va pujar.
Dalt de tot de la muntanya més alta del món Olik-plak va trobar la Karanna.
- Hola Olik-plak - va dir la Karanna sorpresa - Què hi fas per ací?
- Hola Karanna. - contestà educadament - tinc un problema
- Quin problema tens - va preguntar Karanna
- M'he llevat aquest matí i m'he trobat que tenia els ulls molt menuts i ho veig tot xicotet.
- Però, però... - Karanna no podia creure el que estava veient - però...
- Però què? - Va preguntar ansiós Olik-plak
- Que aquest matí no t'has llavat la cara i portes els ulls plens de lleganyes. - va dir rient Karanna - ves corrent i renta't amb la neu i veuràs com se t'obren els ulls.
I així fou com mentre Karanna reia i reia Olik-plak es va llavar la cara i mentre l'aigua li corria pels ulls estos es van anar fent grans i grans i grans fins tornar a tindre la mida normal.
Llavors va ser quan Olik-plak es va veure dalt de la muntanya més alta del món i no va saber com baixar, però aquesta ja és una altra història...
I com es diu a Castelló: conte contat... conte acabat.
----------------------------------------------------------------------------------------------
El conte d'Olik-plak es una transcripció lliure del conte inventat en el taller de contes realitzat a Castelló el 12 de gener de 2008. Els participants i per tant creadors de l'obra van ser: Marc Alcón, Mar Mateu, Oscar Mateu, Adrian Romero i la tortuga Clara.
